El món de les noves tecnologies requereix l’ús constant de neologismes, provinents majoritàriament de l’anglès. Tot i així, en el mateix idioma origen hi pot haver diferents mots per a referir-se a la mateixa Cosa, o mots pràcticament sinònims. L’embolic encara creix quan intentem traduir aquests mots al nostre idioma.El nom en català de la Cosa té, doncs, diferents versions. En anglès, el que s’anomena weblog o, en versió curta, blog, es pot anomenar en català de diferents maneres. El primer dels termes és bitàcola, que va aparèixer probablement per influència de l’espanyol bitácora, ja que els internautes espanyols troben alguna estranya relació entre la Cosa i el diari (bitàcola) del capità d’un vaixell. Un altre terme és dip, acrònim de “diari interactiu personal”, que va ser el primer terme que va proposar el Termcat per a referir-se a la Cosa. Aquesta terminologia, des del meu punt de vista, és completament incorrecta, perquè un bloc no té per què ser ni un diari (pot parlar de moltes altres coses), ni per què ser interactiu (si no té comentaris), ni per què ser personal (pot ser corporatiu, comunitari, empresarial, comercial, multipersonal, etc). De totes maneres no va quallar gaire i l’octubre de 2005 el Termcat va rectificar i es va decantar per bloc, que seria l’adaptació de l’anglès blog i que aportaria una similitud amb el que és un bloc de notes. Bloc i blog són, doncs, els dos termes més utilitzats actualment en català per parlar de la Cosa, tot i que hi ha alguns internautes que consideren que el Termcat hauria de tornar a rectificar i acceptar blog en la seva grafia original com el terme correcte en català.
Nota: tant en aquesta Cosa com en el treball he utilitzat el terme bloc amb c perquè és el terme utilitzat en l’enunciat.
